Jo volia anar al Perú, Sabia d’ una dona fantàstica que em podia organitzar el viatge, em vaig posar en contacte via mail amb ella. Li vaig enviar un projecte de la ruta que volia fer. Li vaig comentar que viatjava sola però que no volia anar sola per tant m’havia de posar en grups i així ho va fer. També li vaig comentar que volia viatjar còmode i que els hotels fossin confortables. Evidentment , tenia un bon pressupost per fer un viatge de més d’un mes, la qual cosa facilitava el tour i l’estada. Poc a poc vam anar fent plegades tota la ruta fins aconseguir un gran i espectacular viatge. La vaig fer suar una mica perquè jo volia anar a Bolívia, i en aquest país ella tenia pocs contactes, però ho va aconseguir i va ser fantàstic. Tota la ruta la vam fer sense haver-nos vist mai i tot via mail.

Els hotels que em va buscar eren molt còmodes, no estaven al rovell de l’ou , però estaven a dos o tres carrers del centre, en tots ells em vaig sentir com si fos a casa meva.

En tots els viatges que faig sempre hi ha un moment en que m’enyoro del meu país, de casa meva, però en la meva estada per terres peruanes no em vaig enyorar gens perquè la gent , el menjar, la llengua em feien sentir com a casa. Vaig conèixer gent de tota mena i de tots els països.

Diuen que quan una persona està contenta i feliç tot el seu entorn també ho està. Jo estava així, contenta i impressionada pel meu viatge i tot el meu voltant era alegria. Sempre que viatjo faig un diari i aquest és el tros que més m’agrada del meu relat.

Tot el viatge fa ser fantàstic, tot va funcionar a l’hora, la gent que m’esperava a les estacions , els tours que feia, els horaris es complien. I quan vaig tornar a Barcelona , ben contenta de que tot havia sortit bé, em van perdre les maletes i aquestes van arribar un dia més tard que jo, alguna cosa havia de fallar, però ja era al meu país petit Catalunya.

Vaig conèixer el Perú durant una estada de més d’un mes. El que més em va agradar va ser el Machu Pichu, pujar amb el primer autobús a la matinada, arribar a la muntanya màgica, pujar fins a un punt on veus sortir el sol, és …. em vam caure les llàgrimes de l’impressionant naixement d’un nou dia, poc a poc es va il·luminant tota la muntanya. Veure aquelles construccions que havien fet els antics peruans, com vivien, com s’ho feien per aprofitar l’aigua.

La ciutat que més em va agrada va ser Cuzco , les seves places, els seus carrers, els seus mercats, la bona gent peruana que em vaig trobar , el bon menjar.

Els mercats del Perú estan plens de colors i de diversitats d’aliments, vaig descobrir que tenen moltíssimes varietats de patates i de verdures. Els pollastres i les peces de carn penjades a l’aire sorprèn una mica als viatgers però a l’hora no pares de fer fotos.

La parada que vam fer a Chivay de camí cap al Cañon del Colca , va ser fantàstic, el seu mercat , la plaça d’Armas. A l’hotel que vaig estar era fantàstic, quasi gosaria a dir que el millor. Té unes piscines d’aigua calenta precioses i s’hi estava de bé sobretot quan es pon el sol. Que dir del Cañon del Colca, una carretera plena de corbes per després arribar al punt més alt on veus el magnífic vol dels còndors, amb les ales ben obertes sota un cel ben blau.

Al llarg del meu viatge vaig conèixer molta història del Perú que desconeixia i que em va agradar molt de conèixer.